nuria Vie 14 Nov 2008 - 12:44
El pescador i l,agricultor.
Un pescador i un agricultor es van trobar i van començar a discutir.Cada un d´ells assegurava que la seva feina és més difícil i que l,altra feina no exigia cap esforç.
-Pescar és molt senzill- deia l,agricultor- ,només fa falta recollir els peixos.
-Tú si que no tens cap mèrit-replicava el pescador- poses les llavors i esperes a que es brotin els tomàquets o les patates . Res més que descançat
Així discutien cada vegada més acalorats , fins quasi arribar a les mans, quan passava per allí un sabí hermità que els va tranquilitzar.Després els hi va preguntar perqué discutien.Un cop escoltades les dues versions els hi va sugerir el seguent
-Com que els dos penseu que el treball de l,altre és més senzill i menys cansat farem una cosa amics meus.us intercanviareu les feines durant un any , i passast aquest any ens reunirem tots tres aquí mateix per explicar l ,experiència.
El pescador i l,agricultor van acceptar de bon grat el sugeriment. Estaven convençuts de que el treball aliè es mes senzill que el propi.
La vida segueix el seu curs inexorable, un dia segueix l.altre i van passar les setmanes i els mesos.Quan el pescador i el pagès van arribar al lloc convingut , ja els esperant el sabi hermità , i aquest els va preguntar
-Què tal us anat?
El primer en parlar va ser el pagès , que havia fet de pescador aquell llarg any:
_Què us puc explicar sense sentir que la meva ànima es trencà-va declarar amb els ulls plens de llagrimes- mai hagués pogut pensar que el treball d,un pescador fos tant dur.En una ocasio vaig sortir a la mar i les aigües es van emportar al meu fill petit que mai mes hem trobat. Ha sigut una perdua irreparable que ha trncat l,anima de la meva dona...molts dies désforç sense pescar cap peix. que ens deixava sense poder menjar, varies vegades he estat a punt de morir i els meus ossdos estan adolorits de tanta humitat.He apres que res mes dificil que l´ofici de pescador
-Ara et toca a tu- va dir el sabi hermita dirigint-se al pescador que durant un any havia fet de pagès
-Si com a minim pogues explicar alguna cosa agradable,ha sigut un mal son mai s,acabava.Mireu les meves mans,són tot una ferida sagnant, igual que els meus peus.He estat de sol amb l,esquena encorvada treballant els camps i tractant de treure,ls un fruit..La meva dona va perdre una mà amb el falç.Vaig lluitar contra les plagues .Vaig fer tot el que vaig poguer perque la collita fos bona.Quan havia de ploure,ni ina gota queia del cel.Quan no havia de ploure , arribaven les pluges torrenvials i feia malve les collites.Si era poble ,ara encara ho soc mes si era infeliç ara s,ha duplicat la meva infelicitat.No hi ha feina mes dura que la dun agricultor.
Mai menyspreïs el treball del altre.Tots els oficis i les feines son iguals de dignes.Cadascun de nosaltres ha de complir amb els seu deure
